La ubicació de l'actual ciutat de Sueca té una antiguitat de 762 anys i que es remunta a la Carta de Poblament atorgada per la Sobirana Orde Militar dels cavallers de Sant Joan de l'Hospital de Jerusalem, Rodes i Malta, de 24 de febrer de 1245, que establia els setze primers pobladors originals del camp de Tarragona, en les alqueries musulmanes de Sueca, Saucelles, Alborig, Ribalmarig, Vilella, L’Ello i Gandient.

En el període comprés entre els anys 1317 a 1348 Sueca patix extraordinaris canvis: passa de l'Orde de Sant Joan al Rei Jaume II qui ho traspassa a l'Orde Militar de la Mare de Déu de Montesa i Sant Jordi d'Alfama. Les horribles guerres de la Unió i dels dos Peres, així com les successives pestes internacionals i locals que van passar en aquells temps la van destruir fins a l'extrem que en 1386 l'Orde de Montesa va haver de confirmar els privilegis perquè poguera tornar-se a desenvolupar la ciutat.

En 1453 s'obri la séquia de Cullera al terme de Sueca, l'any 1457 el rei Alfons V d'Aragó i III de València, més conegut com el Magnànim, sancionava a favor de la població un privilegi de data 19 d'Octubre del dit any pel qual els suecans podien portar la quantitat d'aigua que volgueren del riu Xúquer per a regar les terres. Posava les bases del desenvolupament econòmic i demogràfic del nostre municipi.

En 1553 es van dividir els termes de Sueca i Cullera, es va ratificar l'amollonament i delimitació en 1743, i el 31 de desembre 1566 es va desmembrar l'Església de Sueca del seu matriu de Cullera i s'eleve a parròquia.

El segle XVIII va suposar econòmicament i urbanísticament el període de més transformacions en la localitat, que posarien les bases de la riquesa social, política i demogràfica un segle després. En 1.715 la ciutat comptava amb 1.984 veïns. Ara és quan es produïxen els establiments agraris de l'arròs —terres de Miguel de Múzquiz, la de Cristóbal de Vilches, però també d'extensions més reduïdes propietat de capes socials mitjanes — i la construcció d'edificis emblemàtics com la primera pedra de la reedificació del Convent de Franciscans d'1 de Maig de 1753, l'escorxador de 1776 o l'edifique de l'Ajuntament de 1784.

La Guerra de la Independència va portar transformacions politico-socials de primer orde. El Decret de 19 De Juliol de 1813 declarava els privilegis privatius senyorials lliures, per exemple que els veïns podien lliurement edificar forns, molins i altres artefactes industrials, i constar ells com a propietaris particulars.

La llei de Successió promulgada per Ferran VII a favor de la seua filla Isabel va fer esclatar la primera Guerra Carlista. L'Ajuntament va construir l'any 1835 la muralla per a defendre's de la partides tradicionalistes, en 1841 van acabar la seua construcció i tenia nou portes: la porta de Riola, a l'oest de Sueca; del Cabanyal al sud; de Fortaleny al sud-est; de Cullera també al sud-est; de la Punta a l'est; de la Mar també a l'est; d'Utxana al nord i del Llavador i de Sollana al nord-est.

Entre 1814 i 1873 Sueca va mantindre un pleit de caràcter juridic-econòmic amb la Comtessa de Chinchón, En Carlota de Godoy per a aconseguir alliberar-se del pagament de les taxes feudals, i contribuir a la Hisenda Pública, fet que es produïx per sentència dels tribunals ja en la primera República Espanyola.

L'arribada del ferrocarril es produïx en 1.878 i en 1.883 la primera instal•lació elèctrica

El 17 de Gener 1899 la Reina regent Maria Cristina signava la concessió de l'estatut de ciutat a la Vila de Sueca i 16 de maig del mateix any concedia el tractament d'Excel•lentíssim a l'Ajuntament. En 1.900 la població de la ciutat era de 13.910 habitants.

Sueca té les pedanies del Perelló, Mareny de Barraquetes i Mareny de Vilches, les dos primeres amb la qualitat jurídica d'Entitats Locals Menors, i són el centre neuràlgic del desenvolupament turístic del municipi de Sueca.

L'any 2005 la població era de 27.253 habitants.